dilluns, 16 de novembre del 2009
avions
One got ready (provinent of the francès plane, i aquest alhora of the llatí avis, au), és a heavy aeronau més that l'aire capaç of flying per l'atmosfera. I told a cos, in the frontal part of the qual s'ubica the cabin of comandament i to the part restant of the cos hi viatgen passatgers or càrrega, you join ales that sustain l'avió to l'aire, i a cua that in permet a millor maniobrabilitat i estabilitat. Per l'ús to which it(he,she) is destines it(he,she) is prune classificar in avions of passatgers, of càrrega, militars (millraces, bombarders, spy ...), d'acrobàcia, apagafocs, etc.. Pot one is propulsat per or més motors, situats to the cos or to them ales of l'avió segons the model, or bé not tenir engine (in aquest cas l'avió és a planador).
helicòpter

L'helicòpter és una aeronau propulsada per un motor en la qual la sustentació, contràriament als avions, no prové d'unes ales fixes, sinó d'un conjunt d'ales giratòries conegut com a rotor principal, situat en la part superior de l'aparell.
Un helicòpter es governa amb tres controls principals: el col·lectiu, que controla el pas de totes les pales del rotor principal alhora i es el responsable de l'empenta vertical i s'usa per desplaçar-ser verticalment, el cíclic que controla l'orientacio del rotor principal i s'usa per desplacar-se endavant, endarrere i lateralment, i per últim els pedals que controlen la força del rotor de cua i s'usen per a fer girar l'helicòpter sobre si mateix al voltant de l'eix vertical. Per pilotar un helicòpter cal fer anar tots tres controls al mateix temps de forma coordinada.
El pas de les pales d'un helicòpter canvia continuament al llarg de la rotació de la pala al voltant de l'eix. El valor mig del pas ve donat pel control col·lectiu i la component variable ve donada pel control cíclic. La component variable és, per als helicòpters estadards, una funció sinusoidal caracteritzada per la seva amplitud i la seva fase. Aquests dos graus de llibertat són controlats conjuntament pel control cíclic longitudinal i cíclic lateral. D'aquesta manera, la posició azimutal dels extrems de la component sinusoidal determinen la direcció i la intensitat de la component horitzontal de l'empenta del rotor principal. Cal tenir en compte que el moviment fora del pla de cada pala i que, valorades conjuntament donen l'orientació del rotor, té els extrems desplaçats 90 graus aproximadament respecte els extrems del valor del pas cíclic. Això és degut a la inèrcia de les pales que produeixen un retard en la resposta a les càrregues aerodinàmiques degudes al canvi de pas.
Un helicòpter es governa amb tres controls principals: el col·lectiu, que controla el pas de totes les pales del rotor principal alhora i es el responsable de l'empenta vertical i s'usa per desplaçar-ser verticalment, el cíclic que controla l'orientacio del rotor principal i s'usa per desplacar-se endavant, endarrere i lateralment, i per últim els pedals que controlen la força del rotor de cua i s'usen per a fer girar l'helicòpter sobre si mateix al voltant de l'eix vertical. Per pilotar un helicòpter cal fer anar tots tres controls al mateix temps de forma coordinada.
El pas de les pales d'un helicòpter canvia continuament al llarg de la rotació de la pala al voltant de l'eix. El valor mig del pas ve donat pel control col·lectiu i la component variable ve donada pel control cíclic. La component variable és, per als helicòpters estadards, una funció sinusoidal caracteritzada per la seva amplitud i la seva fase. Aquests dos graus de llibertat són controlats conjuntament pel control cíclic longitudinal i cíclic lateral. D'aquesta manera, la posició azimutal dels extrems de la component sinusoidal determinen la direcció i la intensitat de la component horitzontal de l'empenta del rotor principal. Cal tenir en compte que el moviment fora del pla de cada pala i que, valorades conjuntament donen l'orientació del rotor, té els extrems desplaçats 90 graus aproximadament respecte els extrems del valor del pas cíclic. Això és degut a la inèrcia de les pales que produeixen un retard en la resposta a les càrregues aerodinàmiques degudes al canvi de pas.
aviacio
L' aviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, freqüentment auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Els dirigibles i els globus aerostàtics no s'inclouen en aquest concepte, per tractar-se d'enginys la navegació aèria dels quals es basa en el Principi d'Arquimedes. Són anteriors en el temps a les aerodines, el vol dels quals es fonamenta en l'ús de superfícies que els sustentin en l'aire. A aquests últims se'ls va conèixer al principi com els més pesats que l'aire.
Per altra banda, s'entén per aviació també les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació.
Els dirigibles i els globus aerostàtics no s'inclouen en aquest concepte, per tractar-se d'enginys la navegació aèria dels quals es basa en el Principi d'Arquimedes. Són anteriors en el temps a les aerodines, el vol dels quals es fonamenta en l'ús de superfícies que els sustentin en l'aire. A aquests últims se'ls va conèixer al principi com els més pesats que l'aire.
Per altra banda, s'entén per aviació també les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació.
aeronau

Una aeronau és una màquina capaç de volar per l'atmosfera. Són exemples d'aeronau els globus, avidistingir ons o helicòpters.
S'han de les aeronaus dels objectes que no s'ajuden de l'atmosfera per a volar, és a dir, totes les aeronaus depenen de l'existència d'alguna mena d'atmosfera per a generar una sustentació prou gran com per suportar el seu propi pes. És per això que la majoria de coets o míssils no es consideren aeronaus.[1]
L'activitat humana que envolta l'avió s'anomena aviació. Les aeronaus tripulades són controlades per un pilot. Els vehicles no tripulats s'anomenen sovint UAVs (de l'anglès Unmanned Aerial Vehicles).
S'han de les aeronaus dels objectes que no s'ajuden de l'atmosfera per a volar, és a dir, totes les aeronaus depenen de l'existència d'alguna mena d'atmosfera per a generar una sustentació prou gran com per suportar el seu propi pes. És per això que la majoria de coets o míssils no es consideren aeronaus.[1]
L'activitat humana que envolta l'avió s'anomena aviació. Les aeronaus tripulades són controlades per un pilot. Els vehicles no tripulats s'anomenen sovint UAVs (de l'anglès Unmanned Aerial Vehicles).
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

