El vent és un moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire. Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents. Així, es desencadena un flux d'aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió. Els gradients forts de pressió, que es representen en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos. Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha diferències de pressió atmosfèrica, especialment al centre dels anticiclons. L'instrument per a mesurar la direcció i velocitat del vent rep el nom d'anemòmetre. El penell serveix per indicar-ne la direcció i l'anemoscopi a més en mesura la velocitat de manera aproximada.
suspencio
La sustentació és la força generada per un cos que es desplaça per un fluid, de direcció perpendicular a la del moviment del corrent incident. Com amb altres forces aerodinàmiques, en la pràctica, en comptes de forces hom utilitza coeficients adimensionals, els quals representen l'efectivitat de la forma d'un cos per a produir sustentació i l'ús dels quals és més còmode que el de forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada