dilluns, 16 de novembre del 2009
avions
One got ready (provinent of the francès plane, i aquest alhora of the llatí avis, au), és a heavy aeronau més that l'aire capaç of flying per l'atmosfera. I told a cos, in the frontal part of the qual s'ubica the cabin of comandament i to the part restant of the cos hi viatgen passatgers or càrrega, you join ales that sustain l'avió to l'aire, i a cua that in permet a millor maniobrabilitat i estabilitat. Per l'ús to which it(he,she) is destines it(he,she) is prune classificar in avions of passatgers, of càrrega, militars (millraces, bombarders, spy ...), d'acrobàcia, apagafocs, etc.. Pot one is propulsat per or més motors, situats to the cos or to them ales of l'avió segons the model, or bé not tenir engine (in aquest cas l'avió és a planador).
helicòpter
L'helicòpter és una aeronau propulsada per un motor en la qual la sustentació, contràriament als avions, no prové d'unes ales fixes, sinó d'un conjunt d'ales giratòries conegut com a rotor principal, situat en la part superior de l'aparell.
Un helicòpter es governa amb tres controls principals: el col·lectiu, que controla el pas de totes les pales del rotor principal alhora i es el responsable de l'empenta vertical i s'usa per desplaçar-ser verticalment, el cíclic que controla l'orientacio del rotor principal i s'usa per desplacar-se endavant, endarrere i lateralment, i per últim els pedals que controlen la força del rotor de cua i s'usen per a fer girar l'helicòpter sobre si mateix al voltant de l'eix vertical. Per pilotar un helicòpter cal fer anar tots tres controls al mateix temps de forma coordinada.
El pas de les pales d'un helicòpter canvia continuament al llarg de la rotació de la pala al voltant de l'eix. El valor mig del pas ve donat pel control col·lectiu i la component variable ve donada pel control cíclic. La component variable és, per als helicòpters estadards, una funció sinusoidal caracteritzada per la seva amplitud i la seva fase. Aquests dos graus de llibertat són controlats conjuntament pel control cíclic longitudinal i cíclic lateral. D'aquesta manera, la posició azimutal dels extrems de la component sinusoidal determinen la direcció i la intensitat de la component horitzontal de l'empenta del rotor principal. Cal tenir en compte que el moviment fora del pla de cada pala i que, valorades conjuntament donen l'orientació del rotor, té els extrems desplaçats 90 graus aproximadament respecte els extrems del valor del pas cíclic. Això és degut a la inèrcia de les pales que produeixen un retard en la resposta a les càrregues aerodinàmiques degudes al canvi de pas.
Un helicòpter es governa amb tres controls principals: el col·lectiu, que controla el pas de totes les pales del rotor principal alhora i es el responsable de l'empenta vertical i s'usa per desplaçar-ser verticalment, el cíclic que controla l'orientacio del rotor principal i s'usa per desplacar-se endavant, endarrere i lateralment, i per últim els pedals que controlen la força del rotor de cua i s'usen per a fer girar l'helicòpter sobre si mateix al voltant de l'eix vertical. Per pilotar un helicòpter cal fer anar tots tres controls al mateix temps de forma coordinada.
El pas de les pales d'un helicòpter canvia continuament al llarg de la rotació de la pala al voltant de l'eix. El valor mig del pas ve donat pel control col·lectiu i la component variable ve donada pel control cíclic. La component variable és, per als helicòpters estadards, una funció sinusoidal caracteritzada per la seva amplitud i la seva fase. Aquests dos graus de llibertat són controlats conjuntament pel control cíclic longitudinal i cíclic lateral. D'aquesta manera, la posició azimutal dels extrems de la component sinusoidal determinen la direcció i la intensitat de la component horitzontal de l'empenta del rotor principal. Cal tenir en compte que el moviment fora del pla de cada pala i que, valorades conjuntament donen l'orientació del rotor, té els extrems desplaçats 90 graus aproximadament respecte els extrems del valor del pas cíclic. Això és degut a la inèrcia de les pales que produeixen un retard en la resposta a les càrregues aerodinàmiques degudes al canvi de pas.
aviacio
L' aviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, freqüentment auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Els dirigibles i els globus aerostàtics no s'inclouen en aquest concepte, per tractar-se d'enginys la navegació aèria dels quals es basa en el Principi d'Arquimedes. Són anteriors en el temps a les aerodines, el vol dels quals es fonamenta en l'ús de superfícies que els sustentin en l'aire. A aquests últims se'ls va conèixer al principi com els més pesats que l'aire.
Per altra banda, s'entén per aviació també les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació.
Els dirigibles i els globus aerostàtics no s'inclouen en aquest concepte, per tractar-se d'enginys la navegació aèria dels quals es basa en el Principi d'Arquimedes. Són anteriors en el temps a les aerodines, el vol dels quals es fonamenta en l'ús de superfícies que els sustentin en l'aire. A aquests últims se'ls va conèixer al principi com els més pesats que l'aire.
Per altra banda, s'entén per aviació també les infraestructures, indústria, personal i les organitzacions l'activitat principal de les quals és l'aviació.
aeronau
Una aeronau és una màquina capaç de volar per l'atmosfera. Són exemples d'aeronau els globus, avidistingir ons o helicòpters.
S'han de les aeronaus dels objectes que no s'ajuden de l'atmosfera per a volar, és a dir, totes les aeronaus depenen de l'existència d'alguna mena d'atmosfera per a generar una sustentació prou gran com per suportar el seu propi pes. És per això que la majoria de coets o míssils no es consideren aeronaus.[1]
L'activitat humana que envolta l'avió s'anomena aviació. Les aeronaus tripulades són controlades per un pilot. Els vehicles no tripulats s'anomenen sovint UAVs (de l'anglès Unmanned Aerial Vehicles).
S'han de les aeronaus dels objectes que no s'ajuden de l'atmosfera per a volar, és a dir, totes les aeronaus depenen de l'existència d'alguna mena d'atmosfera per a generar una sustentació prou gran com per suportar el seu propi pes. És per això que la majoria de coets o míssils no es consideren aeronaus.[1]
L'activitat humana que envolta l'avió s'anomena aviació. Les aeronaus tripulades són controlades per un pilot. Els vehicles no tripulats s'anomenen sovint UAVs (de l'anglès Unmanned Aerial Vehicles).
les torres de control
Les torres de control de tots els aeroports del món estan intercomunicades per ràdio i es reparteixen l’espai aeri en zones d’influència. En les quals, gràcies al radar i les telecomunicacions, controlen la trajectòria, la velocitat, l’altitud i altres paràmetres corresponents a tots els avions que estan circulant. D’aquesta manera poden ordenar el transit aeri de la seva zona i evitar possibles accidents. Al llarg del seu trajecte, un avió va passant per successives zones d’influències de torres de control, on diferents controladors aeris van supervisant el seu vol i li va donant les indicacions oportunes per evitar col·lisions i per efectuar correctament la maniobra d’aterratge.
els aeroports
Els aeroports són la infraestructura necessària per al vol dels avions. Aquestes instal·lacions han d’estar situades en zones obertes per permetre les maniobres d’aproximació, disposar d’unes pistes adequades per fer l’aterratge i l’enlairament i facilitar la càrrega i descàrrega de passatgers i mercaderies, l’aprovisionament de combustibles i les tasques de revisió i manteniment dels avions.
els avions
Avantatges i inconvenients
L’avió avantatja tots els altres sistemes de transport per la seva rapidesa; per tant és el mitjà ideal per cobrir llargues distàncies. L’inconvenient més gran que té és la limitació e la capacitat de càrrega; quan cal transportar grans quantitats de càrrega, sobretot a ultramar, llavors s’imposa l’ús dels vaixells mercants.
L’avió avantatja tots els altres sistemes de transport per la seva rapidesa; per tant és el mitjà ideal per cobrir llargues distàncies. L’inconvenient més gran que té és la limitació e la capacitat de càrrega; quan cal transportar grans quantitats de càrrega, sobretot a ultramar, llavors s’imposa l’ús dels vaixells mercants.
els avions
Com es propulsen i es maniobren
La propulsió dels avions es fa amb motors de combustió interna que accionen una o diverses hèlixs, en el cas de les avionetes i avions petits, o amb turboreactors en el cas dels grans avions. El guiatge s’aconsegueix gràcies als timons o parts mòbils situades a la posterior de l’avió. El moviment amunt i avall s’aconsegueix amb el timó de profunditat, que té una disposició horitzontal, mentre que el moviment a dreta i esquerra s’aconsegueix amb el timó de deriva, que té una disposició vertical.
La propulsió dels avions es fa amb motors de combustió interna que accionen una o diverses hèlixs, en el cas de les avionetes i avions petits, o amb turboreactors en el cas dels grans avions. El guiatge s’aconsegueix gràcies als timons o parts mòbils situades a la posterior de l’avió. El moviment amunt i avall s’aconsegueix amb el timó de profunditat, que té una disposició horitzontal, mentre que el moviment a dreta i esquerra s’aconsegueix amb el timó de deriva, que té una disposició vertical.
Els avions
Com se sostenen en l’aire
Els avions se sostenen en l’aire gràcies a l’acció combinada de la velocitat d’avanç proporcionada pel motor i la força de sustentació generades a les ales. A causa de la seva forma, les ales posseeixen dues cares: l’extradós a la part superior i l’intradós a la part inferior. Quan l’avió avança les ales tallen l’aire de tal manera que la part que circula per l’extradós ho fa a més velocitat que la que ho fa per l’intradós, ja que ha de recórrer més distància. Com hi circula a més velocitat, apareix una depressió de l’aire a la part superior i, contràriament, una compressió a la part superior, i tot plegat genera una força resultant sobre l’ala i de sentit ascendent anomenada sustentació.
Els avions se sostenen en l’aire gràcies a l’acció combinada de la velocitat d’avanç proporcionada pel motor i la força de sustentació generades a les ales. A causa de la seva forma, les ales posseeixen dues cares: l’extradós a la part superior i l’intradós a la part inferior. Quan l’avió avança les ales tallen l’aire de tal manera que la part que circula per l’extradós ho fa a més velocitat que la que ho fa per l’intradós, ja que ha de recórrer més distància. Com hi circula a més velocitat, apareix una depressió de l’aire a la part superior i, contràriament, una compressió a la part superior, i tot plegat genera una força resultant sobre l’ala i de sentit ascendent anomenada sustentació.
avions
són aeronaus més pesades que l’aire amb ales i un cos de càrrega capaç de volar, propulsats sempre per un o més motors.
helicópters
Són naus sustentades per un conjunt ales giratòries, o hèlixs, situades a la part superior de l’aparell.
globus aerostàtic
Són unes naus formades per una bossa que tanca una massa d’aire calent que s’enlairen pel principi d’Arquímedes, però tenen l’inconvenient de que no es poden dirigir, ja que segueixen la direcció del vent que bufa.
intraducció
Es considera transport aeri a tota activitat que tingui com a finalitat el transport de passatgers o càrrega per l’aire, mitjançant una aeronau, d’un lloc a un altre.
Les primeres persones que van aconseguir volar ho van fer l’any 1783, a París, a bord d’un globus aerostàtic dissenyat pels germans Montgolfier.
Posteriorment es van inventar els dirigibles, que durant la dècada de 1920 feien rutes regulars de passatgers travessant l’Atlàntic. Finalment, al 1903, els germans Wright van fer el primer vol en avió als Estats Units. Des d’aquest moment, les aeronaus han anat evolucionant fins a arribar als grans aparells actuals, capaços de creuar grans distàncies en poques hores.
Les primeres persones que van aconseguir volar ho van fer l’any 1783, a París, a bord d’un globus aerostàtic dissenyat pels germans Montgolfier.
Posteriorment es van inventar els dirigibles, que durant la dècada de 1920 feien rutes regulars de passatgers travessant l’Atlàntic. Finalment, al 1903, els germans Wright van fer el primer vol en avió als Estats Units. Des d’aquest moment, les aeronaus han anat evolucionant fins a arribar als grans aparells actuals, capaços de creuar grans distàncies en poques hores.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
